
Aquest dimarts 23 d’abril, diada de Sant Jordi, a les 19:00 presentaré amb l’ajuda de Natalia Fariñas (moltes gràcies per ser-hi!) el meu nou llibre al Teatre La Unió de Son Servera. És una obra de teatre que vaig començar a l’any 2013 en un curs del dramaturg David Harrower a la Sala Beckett, i que amb els anys vaig anar ampliant i polint fins que a finals de 2022 va guanyar el Premi Micalet de Textos Teatrals a València. És un llibre que, tot i que es va publicar el passat novembre, no havia presentat en societat perquè havia interioritzat que no és una obra fàcil, ni còmoda, ni amable, i a més és teatre i qui llegeix teatre? Palles mentals, en fi.
Pensava així fins que un dia el meu amic Guillem Caldentey, el bibliotecari, em va dir que havia vist que havia publicat un nou llibre i que l’havíem de presentar, que un llibre és important, i que sí, que s’ha de fer i així, clar. I va ser com encetàs claror en la penombra per veure-hi clar: lògic, sí. Però jo havia interioritzat en la part de negació i d’invisibilitat que justament aquesta història no feia falta presentar, perquè explora tabús i límits: drogues, canibalisme, violència, incest, sexe, ràbia, solitud, suïcidi, i un etcètera. Però tot i que aquests personatges nasqueren amb aquestes foscors i això era el que volien dir i ser en aquell moment, un llibre, una història, és important perquè aporta una nova perspectiva a la infinitud, una nova finestra a la realitat múltiple (sigui el que sigui aquesta), i amplia l’univers en què vivim, i també ments i perspectives. Clar, Guillem, que un llibre s’ha de presentar. Moltes gràcies per empènyer-me i animar-me a fer-ho.
Si us fa ganes venir a celebrar Sant Jordi amb la presentació de la meva nova criatura, serà un plaer que ens hi acompanyeu. I si no, el podeu comanar o trobar a la vostra llibreria de confiança. La intenció és que el llegiu, perquè el teatre també es llegeix. I també, la intenció, és que un dia s’estreni.
Fins dimarts.