Enguany torn participar amb Iguana Teatre, després de “Mar de fons”, en la creació d’un espectacle. Per jo és un plaer i un honor que hagin tornat comptar amb jo (GRÀCIES!) perquè me sent molt a gust treballant amb n’Aina Salom, na Carme Planells i en Pere Fullana i tot el seu equip, i per l’aprenentatge que suposa crear amb una companyia amb tanta experiència i qualitat. Però també perquè aquest projecte me toca de prop. De vegades pens que m’agradaria treballar en projectes que no me remoguin, que no m’afectin, que no em facin replantejar el meu lloc o llocs en l’existència. Però després, quan aprofundesc en això, me n’adon que aquest precisament és el lloc des del que vull escriure. Crear fins que et re-creis. Crear fins a transformar-te. Crear fins ser tu allò que es crea. I això és el que em suposa estar en “L’estigma”. De moment és una investigació profunda, formada per bibliografia i entrevistes, que desembocarà en una obra teatral sobre el fet xueta a Mallorca.
Saber d’on venc, i des d’allà, saber on vaig, però també observar-me, resituar-me i re-definir-me.
Sí, així és com se veu que m’agrada crear. Sacsejant-me.