Amb
Lluqui Herrero
Margalida Grimalt
Laura Pons
Autoria i direcció:
Jaume Miró
Producció tècnica i distribució:
Toti Fuster, Biel Bisquerra i Pau Vich
Produïda per Noctàmbuls
SINOPSI
Diu el diccionari que una cosa és de panfonteta quan és d’escassa categoria, de misèria, de poca cosa. Però aquesta obra és justament tot el contrari: és ambiciosa per la història que conta, per les grans actrius que la interpreten i pels requisits de l’espai escènic: una casa senyorial o una possessió. I és que l’acció transcorre en una possessió de finals dels 60 i tracta de la relació de dues germanes amb dues visions molt diferents d’una Mallorca que canvia: la tradicional i la moderna, la rural i la turística, la de l’interior i la de la zona costanera, una que es nega a desaparèixer i una que neix… I un moment de canvi: acceptar-lo o oposar-s’hi.
El dia a dia dels personatges del poble i sobretot la tornada de la mare després d’anys de la seva desaparició marquen la trama d’aquesta obra sobre la decadència del camp a l’interior de Mallorca i el canvi que va esdevenir a l’illa a finals dels anys 60.
Panfonteta ens trasllada a Ariany entre els anys 1968 i 1969. Dues germanes amb una visió molt diferent d’una Mallorca que canvia: la tradicional i la moderna, la rural i la turística, la de l’interior i la de la costa. Vida i mort, amor, esperan’a i humor es combinen en aquesta experiència. Les característiques artístiques d’aquesta obra tenen alguna peculiaritat que cal explicar: la primera és la de proximitat ja que l’espectacle es duu a terme a amb les actrius a tocar dels espectadors, emplaçament aquest que obliga a limitar l’aforament a uns 45 espectadors per funció, i la segona és que l’obra està dissenyada per ser representada a possessions originals del camp de Mallorca.
